La classificació és la forma més simple de descriure i sintetitzar un camp del coneixement. Els orígens de la classificació són paral·lels als orígens del llenguatge. Quan les persones començaren a anomenar amb el mateix nom objectes o organismes més o menys similars, es va fer necessari un sistema cada cop més universal i rigorós per categoritzar el món.
El recent debat sobre llibres de text (digitals o analògics) es planteja en termes binaris. Hi ha molts altres recursos educatius a més dels llibres de text, i els llibres de text (en el suport que sigui) són de fet un compendi de recursos. Atès que la digitalització del contingut indueix la desagregació (com ja s'ha vist amb la música i fins i tot el vídeo), aquest fenomen també arribarà als continguts dels llibres escolars. Per tal de poder adaptar els materials educatius al món digital, un dels aspectes clau per als usuaris serà el poder distingir i seleccionar els diferents recursos i metodologies educatives. Únicament si els continguts educatius s'individualitzen i s'etiqueten de forma rica amb metadades, seran recuperables dels bancs de continguts amb precisió i sense soroll, és a dir evitant pèrdues innecessàries de temps.
És evident que, a diferencia dels gèneres citats anteriorment, hem avançat poc en la diferenciació dels continguts educatius. Un dels intents més recents, encara que poc difós, és l'estàndard internacional "Learning Object Metadata" (LOM), dissenyat per categoritzar seguint múltiples criteris els continguts educatius en format digital. No obstant, els actuals vocabularis i taxonomies associades a aquest estàndard, mostren l'encara limitat ventall semàntic disponible per delimitar les tipologies dels continguts educatius.
Una de les possibles noves tasques per als epedagogs, podria ser la de desenvolupar ontologies dels continguts i metodologies educatives. Aquests instruments conceptuals, units a cercadors web especialitzats, farien molt més còmodes les tasques de cerca i selecció de l'ingent patrimoni educatiu disponible i del que s'anirà acumulant a la xarxa. L'esquema que encapçala aquesta nota vol ser una aportació en aquesta direcció.
Com és ben sabut, la tecnologia present a l'educació ha canviat radicalment en el darrer mig segle. Dels projectors de transparències i diapositives concebuts com equipament bàsicament docent, fins als ordinadors portàtils entesos com a material escolar de l'alumnat, hi ha un salt molt gran en termes tecnològics però sobretot pedagògics.
Aquesta ràpida evolució dels artefactes tecnològics, no s'ha vist acompanyada d'un canvi equivalent de les metodologies docents. Així ens ho demostren els recents estudis sobre l'impacte de les tecnologies de la informació en els processos d'ensenyament- aprenentatge (PIC-2004, TIC-2005, SITES-2006, PIE-2007). Aquests estudis coincideixen en constatar que el professorat adopta la tecnologia educativa d'acord amb els propis patrons docents, més que canviar aquests patrons per adequar-se a les possibilitats d'un determinat material educatiu.
Per fer de les tecnologies de la informació i la comunicació una innovació pedagògica, és a dir que millori efectivament els processos d'aprenentatge, cal disposar d'esquemes conceptuals i models teòrics, que ens permetin seleccionar i avaluar els continguts, les situacions d'aprenentatge i el potencial educatiu de la metodologia(es) que estem aplicant. Les mètriques i els indicadors que es desprenguin dels referits models, ens han d'ajudar a sistematitzar el què, el com, el quan i el quant (en termes d'aprenentatge) dels nous escenaris i entorns educatius basats en tecnologia (el perquè l'obvio, atès que l'ús educatiu de les tecnologies de la informació i la comunicació, constitueix ja una exigència social i normativa).
Al meu parer ens cal, com a professionals de l'educació, aprofundir en la pedagogia de les TAC, això que alguns autors comencen a anomenar e-Pedagogia. Terme que em sembla una bona formulació per etiquetar el marc teòric sobre el binomi educació i tecnologies de la informació.
Como s'explica al mateix wiki, aquest espai pretén ser un punt de trobada de les persones interessades en desenvolupar una visió compartida de les competències digitals en el context de l'educació obligatòria (de 6 a 16 anys).
Es tracta d'una proposta amb esperit i metodologia TAC, oberta a les aportacions de totes les persones interessades.
Les orientacions d'aquesta publicació s'adrecen als professionals de l'Educació interessats en explorar el potencial de la personalització de l'aprenentatge per transformar les pràctiques docents. És un document pensat per estimular els docents a ser innovadors en les seves metodologies, i també ofereix elements als centres educatius per gestionar el canvi organitzatiu i curricular.
El text identifica alguns factors essencials per a la innovació curricular: conceptes com personalització de l'aprenentatge, competència digital, i responsabilització de l'alumnat en la presa de decisions sobre el seu procés aprenentatge. L'estudi aporta evidències de la recerca educativa, juntament amb estudis de casos que il·lustren pràctiques docents on intervenen els factors d'innovació esmentats.
El Futurelab ja destacava en una publicació anterior "Personalisation and digital technologies" (2005), el potencial de les tecnologies de la informació per promoure la personalització del procés d'aprenentatge (observis que no dic individualització). Enfocament que, dissortadament, encara avui és lluny dels usos habituals de les TIC a l'Educació. Molta oferta de continguts digitals, fets per docents o comercials, tenen una vocació que podríem anomenar "TEC" (Tecnologies per a l'Ensenyament i la Capacitació), pensades des d'una visió transmissiva (instruccional) de la docència. Plantejament obsolet, tant des de la perspectiva conceptual i normativa de l'actual disseny curricular, com del potencial de les tecnologies emprades i dels hàbits digitals de l'alumnat.
La personalització de l'aprenentatge és una vella aspiració dels educadors, present en el pensament pedagògic des de fa molts anys. Ara, amb l'ajut de les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement, aquesta vella utopia pot començar a fer-se realitat, si disposem de continguts i escenaris d'aprenentatge que fomentin aquest paradigma.
Serveis i continguts digitals: cap a una Planilàndia real?
Planilàndia (Flatland) és el títol d'una famosa novel·la de ciència ficció del professor anglès Edwin Abbott publicada l'any 1884. L'obra ens descriu la vida en un món de dues dimensions, tot fent una aguda sàtira de la societat victoriana. El llibre pretenia a més una clara finalitat didàctica, coherent amb la professió de l'autor, molt ben expressada a la seva dedicatòria: "Als habitants de l'espai en general, amb l'esperança que puguin aspirar, als secrets de les quatre, cinc o fins a sis dimensions, contribuint així a l'ampliació de la imaginació."
Aquesta referència literària, em serveix per introduir una constatació i preocupació creixents: la dificultat de percepció de les múltiples dimensions dels continguts i serveis proporcionats per les TIC. En aquest context, l'actual oferta digital és pot considerar una Planilàndia real, atés que sols podem visualitzar els continguts digitals en pantalles bidimensionals, malgrat que aquests puguin ser multimensionals.
Per exemple, al costat de la instantània percepció que tenim de l'extensió d'un llibre imprès sols veient-ne el gruix del llom, és molt difícil estimar el volum de continguts d'un portal web, si el propi portal no ho informa i la majoria no ho fan. Per tenir una idea de l'abast d'una web, ens hauríem de dedicar a explorar-la amb deteniment, seguint els seus diferents menús i enllaços, amb un cost de temps personal important.
Paral·lelament a la restringida percepció tridimensional (malgrat els esforços dels infografistes per generar representacions 3D en pantalles planes), patim una altra limitació encara més crítica al meu entendre: l'escassa percepció temporal (especialment entre els usuaris més joves). A Internet tot el que fem deixa rastre (petjades digitals en diuen els entesos). Les pàgines web i blocs personals, les imatges que pengem (o ens pengen), les llistes i fòrums on participem, les xarxes socials de les que formem part, els vincles que col·leccionem als marcadors socials, els correus que rebem o escrivim (especialment si tenim un correu web), els documents que es desen al "núvol" de la xarxa (Cloud computing), fins i tot les cerques que fem, deixen rastre i la major part d'aquestes empremtes són sovint inesborrables per voluntat pròpia.
El fenomen de la persistència digital, ja ha començat a tenir efectes sensibles, com per exemple les persones que han tingut problemes laborals per una imatge o comentari (propi o penjat per tercers) present a Internet. Un altre efecte evident és la publicitat "personalitzada" gestionada a partir del nostre rastre virtual.
Cal prendre consciència d'aquestes dimensions, perquè en alguns casos poden afectar a la nostra privacitat a curt, mig i llarg termini. Adquirir una mirada multidimensional de les TIC, a més de crítica, hauria de ser un objectiu central de la Competència digital. Complementàriament, a les accions formatives, penso que també cal un esforç de recerca i desenvolupament per crear interfícies digitals que facilitin la visualització de la profunditat i volum dels continguts i serveis TIC que ho requereixin. Aquests esforcos han d'anar acompanyats de regulacions legislatives que garanteixin la prevenció i preservació dels drets ciutadans en tots els espais, continguts i serveis digitals emergents.
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan induint un accelerat procés de canvi social en tots els àmbits de la nostra vida: les relacions, el treball, l’aprenentatge...
El propòsit d'aquest Bloc, es el d'aportar elements per a la innovació educativa, des de la perspectiva pedagògica de les tècniques de l'aprenentatge col·laboratiu i la creació de coneixement en xarxa (TAC).
Sobre jo
Nom: Jordi Vivancos Martí
Ubicació: Barcelona, Catalunya, Spain
Mestre i Llicenciat en Pedagogia. Professor d'Ensenyament Secundari.
Formador en TIC.
La classificació és la forma més simple de descriure i sintetitzar un camp del coneixement.
